26/7/10

Angelet

Així va batejar-la un amic meu quan li vaig dir: mira que bonica, no puc parar de mirar-la en tota la setmana, estic embobada.

Us ha passat mai que hi ha algú que sempre t'ha fascinat? La conec des de fa molts anys però així, només de vista, i sabem qui som perquè tenim molts amics en comú però fins ara no l'havia tractada. He passat aquesta última setmana fent un curs amb ella i ha passat el q ja em temia quan la meva germana em va dir que ens trobariem allà: me n'he penjat. M'he penjat del seu somriure tan blanc ple de lluna, del seu posat masculí, dels seus ulletes verds a estones rera les ulleres, dels eus peus (que no sé per què em feien venir ganes de tocar-los)...l'he afegida al facebook, però no sé, suposo que la propera vegada que ens trobem ens tornarem a saludar i prou...ara necessitaria l'ajuda d'un guionista i unes circumstàncies adients però no crec que passin. Bé, ja em passarà, ha sigut bonic contemplar-la una setmana. Molt.
L'últim dia volia dir-li "tens un somriure molt bonic" però no vaig tenir ocasió. M'ho guardo, potser algun dia li diré.

Aquest és el capítol de la segona setmana. Properament vindrà el de la primera (una altra penjamenta, sí). Sort que vaig marxar pensant: no tinc ganes de penjar-me de ningú...perquè si no...

2 comentaris:

  1. Molt bé!Es clar que si.I és que si no penses per tu,qui ho farà.^-^.Molt bé!!!!

    ResponSuprimeix
  2. doncs sorrt que no ho vas pensar!!! deu ser allò que tan diuen, arriba quan menys ho esperes.

    ResponSuprimeix