5/7/10

Tristesa 05613784

Estic trista perquè és tan absolutament mono i no li puc dir perquè sé que si li dic es produirà l'efecte rebot i encara voldrà allunyar-se més de mi.
I em fa molt de mal que qui a mi m'interessa com a "ligue" no s'interessi per mi en aquest sentit. Em fa sentir petita, tonta, il.lusa, no sé, com si no veiés la realitat, em fa sentir imbècil com si una veu em digués: "però què fas volent algo amb aquesta persona, que no ho veus que mai et correspondrà o què?". No sé, tindrà això algo que veure amb el complex d'Edip o d'Electra?
No vull, no vull, no vull ODIO enamorar-me d'algú impossible, és que és el que em fa sentir pitjor del món i no paro de fer-ho. Intento temptejar el terreny abans de fer-me il.lusions però com que m'enamoro fins de les pedres...em falta no res per penjar-me com una burra.
I el q més trista em posa és això: q no li puc dir.
I no, vale, la meva intenció no era fer-me la seva col.lega però és clar, amb el tipus de "relació" q tenim ara (jo vaig als seus concerts i ens veiem allà i xerrem 5 minuts. I bueno, no és q vagi als seus concerts només per ell, fa molt temps q hi vaig) mai no farem res de bo perquè ell em veu com una "fan" entre cent mil d'altres. Així no el puc captivar.

"Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em captives, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món..."

3 comentaris:

  1. Ai...de veritat que si tingues la solució per curar l'amor no correspost te la diria ràpid,però potser encara la trobaràs tu abans que jo.^-^No estiguis trista!Intenta distreure't el màxim que puguis i el més difícil de tot,deixa passar el temps.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. em passa el mateix que la Maria, si et pogués dir alguna solució,.... només que miris endavant, qui sap què pot passar. Tu segueix el teu camí. Si vols anar als seus concerts, ves-hi però no esperis res. Gaudeix de la vida, de tot el que tens. I algú nou arribarà!

    m'encanta el text final!!!!

    ResponSuprimeix
  3. mai no ens hi fixem prou i acabem topant amb la tristesa... fins ara... la pròxima serà diferent segur! malauradament hem de conviure una estona amb aquesta tristor que sembla que no ens deixa... doncs mira si... visquem els nostres sentiments... i està trist... a vegades és necessari... per deixar-ho enrera després...
    un petó!

    ResponSuprimeix