30/9/10

Visca!

Al final li he dit a la balladora si aquest cap de setmana s'animava a venir...M'ha dit que i tant que se'n recordava i que potser sí! I que moltes gràcies i blablabla. Estaré molt contenta si ve però sé que si no ve no estaré trista, ens veurem.
M'agrada aquesta faceta que no tenia quan era adolescent: si surt bé, estic molt contenta, però si surt malament (en aquest cas, que no vingui, diguessim) no estic malament. Estic igual que abans.
Això deu ser la serenitat que et donen els anys...no? Se'n diu madurar?

4 comentaris:

  1. Em sembla que si que és madurar^-^.Felicitats nena!Juga i gaudeix.

    ResponSuprimeix
  2. ei, s'en pot dir madurar.. peró en el meu cas sonaria més com: "intent d'autoconvenciment"..

    ·sort·

    ·

    ResponSuprimeix
  3. se'n diu que estàs més tranquil·la! a gaudir el finde!!!

    ResponSuprimeix
  4. Amb el temps un arriba a adonar-se del que depèn o no depèn d'un mateix, i això et dóna seguretat. Que es compleixin els teus desitjos i passis un molt bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix