Mocador

Aquest cop sí que no...ejem...penso correr massa.
No penso fer res que no tingui ganes de fer i que no em surti en aquell moment espontani.
L'última vegada que em va agradar algú crec que la vaig parir per precipitar-me i per fer cas de gent estressada que em deia que havia d'"atacar".
Aquest cop no els hi explicaré.
No faré res fora de to.
Esperaré, estaré disponible i actuaré quan calgui i si cal.
Jo he fet passos i ella també. No sé on ens duran però de moment sé que ens han acostat perquè fins fa ben poc ni ens coneixiem.
Avui m'ha caigut la jaqueta i una companya me l'ha collit. He recordat quan ahir em va passar el mateix, em va caure el mocador i quan me'n vaig adonar i em vaig girar amb cara de "ai! El meu mocador!" ella (la del pas doble) estava darrera amb el meu mocador a la mà, esperant pacientment i amb un somriure encantador.
L'he trobat a faltar.