Res

Em sento estranya perquè no m'agrada ningú...és com si em faltés alguna cosa.
Estaré madurant?
Estaré agafant embranzida per la pròxima? (que tot podria ser).
Vaig a dormir i no em surt pensar en ningú. Tothom és massa irreal o massa incorrespost com per posar-hi cap mena d'il.lusió.
Només tinc ganes d'estar amb els meus amics.
Bé, només una confessió. Vaig buscar al facebook un altre cop el perfil de l'enamorada de la primera setmana de vacances (no l'he afegida però mira, tenia ganes de saber algo d'ella...) i tan de bo no ho hagués fet! La foto del perfil gairebé em talla la respiració. BUF! (i anava vestida, no us penseu). Gairebé tinc decidit que no m'apuntaré al lloc aquell on potser la veuré sovint...perquè a més és molt lluny i necessito temps per estar a la meva keli...