Abans tenia un bloc de poemes...bé, abans n'escrivia però no sé...ara no n'escric.
Abans m'atacaven els poemes i havia d'agafar un full obligatòriament i escriure'ls. Ara no em passa. Se m'haurà acabat la poesia? Potser només necessita aliment.
M'ha fet gràcia perquè he buscat el bloc i he trobat que el posaven de referència com a "blocs de dones" en una pàgina. Jo que em pensava que no se'l miraria mai ningú. El vaig deixar, entre altres coses perquè rebia molts comentaris "spam" i no sé com treure'ls.
Us deixo un poema petit de mostra. No recordava a qui li havia escrit i quan me n'he recordat he somrigut.
El vespre primer vaig somiar-te
i vaig imaginar el teu cos jove.
El vespre segon vam aliar-nos
el teu son i jo per acostar-te’m.
I he vist de veres el teu alenar infantil…
quasi quasi infantil….
Per a Z.
2-12-07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bonic.Tot té les seves etàpes.
ResponEliminaM'agrada el teu poema^-^.
Acostuma a passar...tenim èpoques de tot. I SÍ, segurament el que passa és que falta aliment, alguna cosa que et faci tornar a engegar el motor per fabricar bonics poemes, com els que ens mostres. Una abraçada.
ResponEliminaEdurne