28/9/10

Rancietat.

Potser ho fa la tardor, però tinc la sensació que tothom està molt ranci/a.
Només tinc ganes d'estar a casa sola amb la meva gata i fer coses com mirar la tele o endreçar.
No tinc gaire temps per fer-ho però.
Últimament només faig posts així, de punts i apart, no?
Encara em crea conflicte el que deia ahir: actuar o no actuar? Però decideixo no fer-ho perquè és el que sento. Perquè sento que ja arribarà el moment de sí fer-ho. Però alhora em moro de ganes de demanar-li a la noia balladora: AL FINAL PODRÀS VENIR?? M'agradaria molt. La trobo a faltar...estic tova.
Aquest cony de temps....

1 comentari:

  1. Em sembla que la tardor ens afecta a tots. Però la tardor és necessària, per a què vengui l'hivern, i després la primavera. Així que cada cosa al seu temps. Jo sempre dic que tot el que ha de passar passa, i tot el que passa, ho fa per una raó. Temps al temps.

    ResponSuprimeix