8/2/11

Primavera

Aquesta època de l'any sempre em porta un estat EXTRA-primaveral. Potser fins i tot més que la pròpia primavera. Encara falta perquè vingui, no? Aix, no sé potser per la candelera ja es comença a veure la llum al final del tunel de l'hivern.
Estic hiper-hormonal i no paro de plorar i ultra-emocionar-me per tot. Avui no podia parar de plorar pensant en la meva nena de la classe de l'any passat que enyoro tant i ahir quan vaig sortir de la classe de dansa també volia plorar perquè m'encanta i sóc tan feliç ballant que no vull parar mai. I sóc feliç perquè demà hi torno i alhora sóc feliç també perquè avui he fet música i no sé, tot em fa molt feliç i alhora em fa plorar. Sembla que estigui embarassada jajaja. Tranquils, és impossible.

4 comentaris:

  1. És bo emocionar-se, riure, plorar... i per mi que la primavera ja la tenim aquí! (seran les ganes de què arribi de veritat?)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. ei,
    perdona
    peró estic intrigada..
    quin és el nom vulgar?
    ·

    ResponElimina
  3. Dona...te'l diria però pensa que és un bloc anònim...com ens podem posar en contacte en privat? A més, si és molt vulgar...jajajaja.
    Una pista: el meu nick són les inicials. Bé, una pista que no serveix per res jaajjaa.

    ResponElimina
  4. ei,

    segur que trobes el meu e-mail entre les ironies..
    ·

    ResponElimina