A aquesta època de l'any sempre m'agafen ganes d'enviar a tothom a pastar fang i tothom em cau malament. I em cansen i tinc ganes d'anar-me'n a la muntanya jo sola. Per què? Tot m'atabala.
I no sé per què? Em plantejo si m'agrada la meva vida, si hi falta alguna cosa, si hi falta algú...
Em sento com el Sr. Warbucks de la peli d'Annie....que explica que es fa ric i al final pensa que "no importa tener tanto dinero si no tienes a nadie con quien compartirlo es lo mismo que si volviera a ser tan pobre como al principio" (què voleu, a la meva època no es doblaven les pel.lícules al català...).
No no, ara no se'm tireu a sobre, no és que sigui rica però sí que sento que la meva vida ho és molt, de rica i vull compartir-la!! Bé, ja ho faig amb els amics i la família...però tinc ganes de tenir la meva pròpia família. Penso en parella i en fills...I això em crea molts dubtes i qüestions.
El tema parella, ja sabeu que el porto fatal i el tema fills...ja us en parlaré al pròxim post perquè té tela.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot té les seves etapes.No t'hi encaparris massa,d'acord?Molts ànims.
ResponEliminafa un temps que tinc un post sobre els fulls escrit. Fins ara no m'he decidit a publicar-lo (és la única vegada que m'ha passat). Segur que no el superaries!
ResponEliminaànims!! jo tb voldria compartir la meva vida, però sovint penso que si m'encaparro, no arribarà ni ho veuré.
Rits: sobre "fulls"? Jejeje. Vinga, publica'l i fem posts temàtics.
ResponEliminaJo ja ho escriuré demà, ara n'he estat parlant amb la meva germana i una amiga...