A vegades m'envaeix la pena d'enamorar-me del passat, d'algú que no ha existit mai en el mateix temps que jo. D'algú que en realitat mai podria haver conegut perquè, com l'he "conegut" ja no existeix i ara és un avi o, en altres ocasions, potser ja havia mort abans que jo nasqués.
És una mena de pena inconsolable perquè no té cap mena de remei de no ser que ens trobem al més enllà en una mena de món on es poden acomplir tots els desitjos.
Us deixo amb ell, l'ell del passat que em va robar el cor quan tenia 16 anys (jo) i ara un altre cop.
 |
| Ted Neeley |
Li sap greu que faci un enllaç al meu blog d'aquest post? És que el trobo lúcid!
ResponEliminaGreu? No dona, no, seria tot un honor!! Si ho escric aquí és perquè tothom ho llegeixi.
ResponEliminaGràcies!!