23/5/11

Home

Avui, la P. D. (profe de dansa... és que posaria el nom però passo) ha fet un comentari que  m'ha fet pensar en aquell moment una cosa que, de fet ja sé de sobres però clar, tampoc no hi estic pensant les 24 hores...m'ha fet pensar en que és hetero.
Per primer cop a la meva vida (i m'han agradat moltes dones heteros) m'han vingut ganes durant un moment de ser un home, d'encaixar dins del seu món en què li agraden els homes (el seu i el de tantíssima gent, esclar). En el fons ja sé que és una tonteria perquè encara que jo fos un home, ella ja en té un i tampoc no s'interessaria per mi a més, déu m'en guard de voler ser un home. Bé, no tinc res contra ells però senzillament no ho sóc ni ho vull ser.
Però aquell comentari que no era explícit però que m'ha fet pensar (a mi) que mai li agradarà una dona...no sé, m'ha produit una sensació molt estranya, m'he sentit com feia molt que no em sentia, com fora del món "normal". Només era una sensació, ja sé que raonadament no té fonament i al cap d'un minut ja se m'ha passat. Us imagineu que fos la seva veïna? Al final se'm passaria del tot i ja està, no?

2 comentaris:

  1. si, a vegades tens aquestes sensacions i penses: ui, els agraden els homes esclar... Si fos la teva veïna... no sé si et passaria però està clar que la convivència i la quotidianitat poden ajudar a apaivagar coses

    ResponSuprimeix
  2. Pensa que hi ha opinions per a tot els gustos, el teu relat m'ha fet venir a la memòria allò de: Saps què fa una neurona quan entra al cap d'un home?
    Pregunta, que hi ha algúúúúúúúúúúúúúúú...?

    Des del far indignat (no amb tu...).
    onatge

    ResponSuprimeix