Avui tornava de dansa (no cal que us digui en quin estat: suada i radiant) i quan entrava a casa pensava que bonic (que bonic, que bonic m'he dit) seria que ara hi hagués algú i fes el sopar i li pogués dir: la classe d'avui ha sigut una passada!!
I no és que em senti sola perquè estar sola m'encanta i segurament si visqués amb algú algun dia el voldria matar.
He pensat que bonic seria si fos algú que fos la meva parella i amb qui pogués compartir aquestes coses, els meus sentiments i les coses "tontes" de cada dia i ella fes el mateix i també m'expliqués coses seves i fossim una família.
Segon post que va sobre aquest temita...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ais...això tb ho penso molt sovint (per si et serveix de consol). Crec que hem de pensar que alun dia arribarà!
ResponEliminaguai que hagi anat tan bé la classe de dansa!