Classe

L'erotisme, de vegades, de fer classe amb algú. I no em refereixo a que sigui al profe, sinó q tots dos sigueu alumnes.
Parlo d'aquell noi q us vaig dir que fa amb mi música. (mireu AQUEST post).
No sé, no ha passat res de res (ni passarà, ja us ho vaig dir, eh?) però ahir pensava com fer classe pot ser com fer l'amor. Com ens asseiem sempre de costat, com ens somriem quan arribem i com anem comentant les coses de la classe diguessim i ens mirem els deures "aviam? tu què has posat? Ah, ho tens bé" i ens mirem orgullosos quan som els que ho fem millor de la classe (de vegades).
Com estem asseguts potser un pelet massa a prop considerant l'espai que hi ha i com enretira la seva cadira per acostar-se més a mi. Com gairebé es rossen les nostres cames i com la meva mà toca els seus pantalons posada sobre el meu genoll.
Com em mira i no aparta la vista fins q no el miro per somriure'm o dir-me alguna cosa, com toco la seva esquena per passar i com l'emprenyo embrutant-li el jersey de guix perquè m'ha fet sortir a mi a la pissarra (dient "és que si surto jo hauré d'escriure molt").
I com marxo abans d'hora i sempre ens diem adéu i abans de tancar la porta del tot ens mirem i ens somriem.

I com tot queda en no res fins dimecres que ve en què tot tornarà a començar. És una mica tipo aquella cançó dels pets...una estona de cel.