Sants Collons

Ahir vaig escriure això:

"Quins collons.

Diu que ok, que si no m’agrada i s’ha imaginat el que no era, doncs perfecte.

Però és que la gent no s’adona del que diu?? Tan horrible seria que  m’agradés? (que és la veritat però bueno, ara la deixarem convençuda del contrari). Ja sé que ho diu com a eufemisme de dir “tu no m’agrades” però això no és gaire agradable de dir “escolta, perdona, una cosa...saps què? Que no m’agrades”. Ah, moltes gràcies!!  ^_^ Hi ha coses que tampoc fa falta dir, a mi hi ha molta gent que no m’agrada i no necessito anar dient-ho. Ja se suposa que algú no t’agrada, si no dius el contrari, no? Hosti, quina ràbia que m’està fent ara mateix…."

I acte seguit, la C. em va començar a parlar pel xat i bueno, una mica més i no anem a dormir i vinga a xerrar i a xerrar i super bé o sigui, si m'agrades no podem parlar? Però què és això? Mira, com q ara es pensa que no m'agrada, es veu que ja podrem tornar a estar normal. Com q d fet, jo ja m'havia proposat dissimular que m'agrada, doncs millor m'ho poses.