Malson

Com que estic cansada de dir el mateix...de que ara sí ara no ara sí ara no...blablablablabla...només explicaré una cosa que encara no sé ben bé si és real...crec que sí.
Aquesta nit hem dormit juntes (això és real) i a mitja nit m'he despertat angoixadíssima perquè havia tingut un malson, com un nen petit i m'he llençat a sobre seu per abraçar-la despertant-la...pobre...i m'ha abraçat i m'he sentit com...no sé...com mai m'havia sentit perquè no recordo mai despertar-me d'un malson i abraçar algú, ni a la meva mare...
M'ha demanat si el malson era culpa seva...li he respost "culpa?"...però no ho era. El malson anava de la incomunicació...jo volia dir-li alguna cosa i ella no m'entenia, jo li donava voltes i voltes i explicacions i explicacions i ella entenia el que no era i s'enfadava o no sé...que tenia mal rotllo...i alhora hi havia MOLTA gent al nostre voltant i tot era molt atabalant i jo al final li deia a algú que hi havia per allà: "com li puc fer entendre!!? Mira, li vull transmetre el missatge de que "tal-tal-tal"-no sé ni què era el que li volia dir- però no m'entén, no m'entén!!" .
Hosti, ha sigut horrible i he trigat molta estona en relaxar-me i estava suant i la meva C. abraçant-me i consolant-me i fent-me carícies...preciós, no??
Però bueno, al matí s'ha tornat a rallar per lo de sempre i ara està rallada. Diu que passi d'ella. Doncs és el que penso fer i el que estic fent. Vaig pensant en les meves coses, en el que faré demà, divendres, dissabte, diumenge, blablablabla...i quan vulgui ja dirà. Ahir vam quedar perquè ella ho va dir i llavors ve i es gira...diu que és un desastre, que se sent malament...ai...he dit que no volia tornar a parlar del mateix. Doncs ja està.