Analitzar

Això era i no era..
Des de dijous passat fins avui hem estat ultra-enganxades i molt bé.
Ara mateix no sé què dir...perquè penso q no vull analitzar el q està passant així dia per dia...vull viure-ho i prou. Si jo vull estar amb ella i ella amb mi, doncs fem-ho, no hi ha cap mal, no? Quan hi hagi un conflicte...ja veurem què fem. Aix, no ho sé pas.
El q penso és en la diferència entre quan no saps si hi ha alguna cosa amb algú i quan ja saps que sí i llavors et poses a viure-la. No sé si mai havia pogut arribar a aquesta fase.
Em sento tan "petita" en aquest sentit...i ella també, així visquem-ho juntes i no sé, gaudim tant com puguem, no? Vull que aquest sigui el meu lema.
Quan estic amb ella sento una pau interior...com si tot estigués al seu lloc, com dient aaaaaaara. I això fa q penso q vull estar amb ella tot el rato i ja està. Fa 3 nits q dormim juntes i tinc la sensació com quan el meu pare no tancava la porta amb clau quan no érem tots a casa.
Potser és absurd el que diré però tinc la sensació que el nostre lloc és juntes.
Mamapor.