Com deia la Trinca: Mama, por!
Ahir finalment vam quedar i simplement ha anat molt bé. Quan ens vam veure se li va passar la rallamenta i ens vam mirar i ens vam abraçar i tornàvem a ser nosaltres i tot era fàcil i fluid, tot era normal i maco...
I aquest matí hem estat parlant i aquí és on ve el GINYE perquè semblava que tot anava bé...que hem parlat de ser parella i tot...però no les tinc totes, tinc la sensació que encara s'ha de girar moltes vegades juajua (m'ho prenc amb humor...).
Ara tinc com la sensació que és la meva NÒVIA. És horrible, quin pànic...més que res per no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat!!
Però, òbviament, estic CONTENTÍSSIMA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felicitats guapa!
ResponEliminaui..no sé no sé...jejeje, encara no!
EliminaÀnims, poc a poc. La por trigarà a passar, xò poc a poc aneu fent passets!!! és clar que sí, alegria!!!
ResponEliminaa veure...en tot cas,CARPE DIEM
ResponEliminadisfruta mentre duri, si es que al final s'acaba,que potser aquest cop es la definitiva o potser no.
ResponEliminaGràcies pels vostres ànims, us faig cas, eh?? Carpe Diem!
ResponElimina