La nostra història és un bollodrama...i ho dic el dia que les etiquetes de "C." igualen a les de "N.B."...i què? Res, però sembla q sigui un cicle igual...tot i q la història amb la C. continuarà en forma de drama...bollodrama perquè la trobo a faltar però la veig al xat i és raro perquè hi és però no hi és i l'estimo i no la vull i la vull i vull que m'estimi i no sé què pensar ni què sentir.
Parlava amb una amiga q deia el mateix q la RACHEL en un comentari al post anterior...que no s'ho creu, que el que diu són excuses però el cert és que hi ha una barrera i no la podem saltar. Si la saltem cap aquí ella es sent malament i si la saltem cap allà jo em sento malament. No hi ha solució possible.
Si jo fos ella no sé com em sentiria exactament (cadascú és diferent, esclar) però crec que tiraria endavant i buscaria la manera de saltar la barrera, no deixaria que això s'acabés. Però jo no sóc ella i ella no és jo...sé que totes dues estarem pitjor l'una sense l'altra però jo AIXÍ no puc estar perquè em passo el dia plorant i estic tristíssima. Només estic bé quan l'abraço, no pot ser...
I passarem el cap de setmana juntes i no sé, potser ens el podem passar abraçades per dir-nos adéu.
El q deia: bollodrama.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada