Adolescència

M'agrada notar els efectes de l'adolescència que està en l'aire.
I no em refereixo als aspectes negatius d'immaduresa o inestabilitat sinó als positius.
No sé, amb el Nenet tot és molt fresc i m'encanta percebre que no hi ha "motxilles", no sé si m'explico. Sembla que amb la gent de la meva edat ja està com tot dit. De seguida tot ja té un punt de referència anterior a la vida i en ells no.
Bueno, m'estic explicant com el cul, no ho entenc ni jo el q vull dir...però és igual, q gaudeixo d'alguns aspectes adolescentils com: mirar si està al xat, dir-nos coses tontes com que serem amics per sempre (cosa que a la meva edat sé positivament que no se sap si serà veritat ni m'importa). Ahir vaig dir la frase "tu i jo forever" jajajaja. M'encanta perquè és com un aspecte de les relacions humanes que havia anat com perdent perquè tot és com massa previsible, massa viciat, massa de pensar "ui no no, no diguis per sempre perquè cm que no se sap mai...". Doncs ara tinc ganes de dir per sempre, au.
Avui no l'havia vist al xat i després quan he tornar a obrir el facebook, he vist un missatge seu a unes quantes del grup.
I en realitat no goso pensar que m'agradi així, amb totes les lletres. Simplement m'encanta (em sembla que això ja ho he dit...) I tinc moltes ganes d'estar amb ell i relacionar-m'hi i a ell tb li passa i m'encanta que ens ho diguem així tan transparentment, tan sincerament, a raig tal com ho sentim. Trobo a faltar això en relacions més "adultes". Que bé, no? :D