1/9/11

Nenet

Uf, sembla que l'huracà emocional ha baixat una mica. Jo penso que he tingut massa emocions massa fortes en poc temps i necessitava distanciar-me una mica. Encara em sento "envaïda" per l'emoció.
Entre el grup de gent, hi havia uns nenets de 18 anys, molt graciosos i ens hem fet molt col.legues.
Per una banda eren extrapetits i adolescentíssims però per l'altra, no sé, també m'han produït moltes emocions (però l'huracà emocional no només és per això). Sobretot un.
Tampoc gosaria dir que m'agrada...no sé...quasi podria ser el meu fill però clar, alhora ja és un home tot i la cara de "petit". I suposo que un moment o altre m'ha "posat" una mica. No sé, em cau tan bé que desitjaria tenir la seva edat per poder-me enamorar d'ell i li vaig dir, eh? Té moltes coses molt clares contràriament al que es pot pensar de la seva edat i és molt honest i molt autèntic.
I em diu coses boniques tot i que sé que li diu a tothom però jo li dic "està guapa, oi? La Tal" I em contesta. "Sí" i després d'una pausa dramàtica... "però tu més". És tan dolç. És tan raro en la meva vida que algú em digui aquestes coses i em tracti així de bé que vull obviar que també ho fa a l'altra gent i vull ser especial per ell tot i que el motiu real no sigui l'atracció física mínima que pugui existir.

2 comentaris:

  1. A tothom ens agrada que ens mimin i ens cuidin, xò cal mirar més enllà i saber si t'interessa o no.

    ResponSuprimeix
  2. Ja, però amb el meu historial, no cal que miri més enllà. Per molt que m'interessi sempre surt malament.
    Així que opto per gaudir de la part bona i explotar-la.
    Com a mínim tinc això encara que després no condueixi enlloc.

    ResponSuprimeix