25/9/11

Carícies

Són les 3:34
Acaba de marxar i, com és evident, no ha "passat res".
Però el que deia, he estat tan a gust...estar al seu costat és com balsàmic...no sé exactament per què. Hem estat algunes estones fent-nos "mimos" i li he robat una polsera que duia i li he dit "me la dones?" mentre li treia. S'ha quedat una mica parat però feia molta estona que pensava: la vull dur. Tampoc no m'ha dit que no.
No som com dues persones que s'agraden i volen liar-se. No busquem això.
Ell no sé què vol exactament però suposo que això que hi ha: sentir-se important i estimat. Gaudir d'haver conegut una persona amb qui connectes.
Jo, com sabeu, desitjaria ser més única però prou que m'hi he sentit en molts moments com quan un altre del grup li ha dit que amb qui lligaria en un local de lesbianes i tots dos hem contestat alhora tan tranquil.lament "amb mi"-jo-"amb ella"-ell-. O com quan em diu "amor meu". Ja sé en quin sentit ho diu i sé que li pot dir perfectament a una altra persona en un altre moment però m'agrada que m'ho digui. O com quan tenia les cames posades sobre la meva falda i jo l'acariciava.
No sé, potser no m'hi vull liar però vull estar amb ell i sentir-me especial i fer-li carícies. I no vull que això acabi.

Cap comentari:

Publica un comentari