Voltors

Jo no tinc el gen "voltor". Sempre ho he sabut. Sempre ho havia dit en el sentit de menjar molt i fins a l'infinit com un voltor però ara he descobert quin altre "gen voltor" tampoc no tinc.
El grup de gent competitiu.
Un noi que agrada a una part del grup (a mi no). Un sopar, un "botellón", el joc del glaçó, el joc de l'ampolla (sí, teniu raó, sembla que tinguem 14 anys, tot i q alguns no fa gaire q els tenien). Sobretot 2 donant-se cops de colze (quasi literalment) per estar a prop del Desitjat i ell deixant-se fer, tot i q està casat (la dona no hi era...pobre...) i vinga glaçó amunt i glaçó avall.
La meva reflexió és: si m'agradés el noi hauria marxat a casa perquè no podria suportar està recollint les molles i que ell estigués fent cas a tothom i ara morrejo a un i ara a l'altre...uf, ho hauria passat superfatal!! No sé com ells podien seguir allà com si res.
Com és evident, al final el Desitjat se'n va anar deixant-los amb la mel als llavis literalment.
Em sentia bé perquè sentia que jo no sóc així i que em sembla molt bé que l'altra gent ho sigui però em reafirmava en que jo no sóc així i que no vull això i que això no em va. M'agrada sentir com sóc.
Ah, el meu "nenet" no hi era i avui hem parlat i és tan moníssim amb el q pensa, en moltes coses som iguals. Ell diu q tampoc és d 'aquí t'arreplego i aquí et desmanego i no sé, tenim com moltes coses en comú. Divendres a la nit vam estar xatejant molta estona i em va explicar coses d'aquelles de "ui, això no li he explicat a ningú" i és molt mono.
Exactament no puc dir que "m'agradi" però és que estic tan a gust parlant amb ell. No m'agrada, simplement, m'encanta. M'encanta i m'encanta. Apali.