Xoff

Bé, com que tot el que puja baixa, i qui no s'arrisca no pisca, jo em seguia arriscant fins que avui ha sigut una miqueta galleda d'aigua freda.
Li he dit al Nenet que no sabia si anar aquest cap de setmana al poble (ell viu allà). De fet era cert que no sabia si anar-hi però li he dit per "comprovar" si em volia veure o li era igual.
I bueno, li és igual, pel que sembla.
Li he dit les raons, diguessim per les quals no sabia si anar-hi o no i q m'aconsellés i m'ha dit ah, no sé, fes el que més et convingui i li he dit clar però què creus i diu q ell es quedaria a casa tranquileta (si fos jo, diguessim) o sigui, tampoc se li ha acudit q si anava al poble ens podiem veure.
Ja sé que jo no sóc ell i no sé quines raons l'han impulsat a dir això però clar, tampoc ha aprofitar per manifestar ni de bon tros que tingués ganes de veure'm (tot i que dissabte que ve hem quedat). Tipo: potser tampoc pot quedar encara que hi vagi, potser s'ho ha pres com algo que no tenia res a veure amb ell o no se li ha acudit q podiem quedar simplement per veure'ns (cosa que mai hem fet sinó en grup). O potser estava atabalat i tampoc m'ha entès del tot (és el q té, tb això de tenir internet al mòbil, q d vegades contestes de qualsevol manera. B, jo no en tinc, però ell sí).
Bé, que no sé però després que ahir li digués que no em puc treure la seva polsera i em digués que clar, que per això me l'havia donat i que així tenia com un trosset d'ell....això d'avui m'ha caigut una mica galleda d'aigua freda...xoffffffffff.
Però mira, relax, i temps al temps.
Però no sé per què al final sempre m'he de sentir igual. Que a mi m'importa la cosa i a l'altra part no. Deu ser el meu destí o deu ser un defecte de fàbrica que tinc.
Potser ja s'ha refredat i ja està, ara simplement parlarem de tant en tant o jo que se, ens veurem l'estiu que ve o ni això...mai sabem cap a on conduiran les històries.
Sóc conscient de com es viuen les coses als 18 anys i q el q et sembla per a tota la vida, al cap d'un mes ni te'n recordes.
Hauré d'anar a per un/a altre. Com sempre. Deixar d'avançar en cercle estaria prou bé...