Estrés

Mira que acaben de dir per la tele que l'estrés és TAN dolent pel cos...
Doncs la Noia Balladora m'ESTRESSA mooooooooooooooooooooooooooooooooolt!!!
Jo q pensava q ja s'havia cansat de convidar-me...doncs no, es veu que només estava agafant embranzida perquè m'ha dit que vagi diumenge al curs aquell de dansa amb ella i que em convidarà a dinar i que fins i tot dissabte al vespre estarà per aquí i que podem anar juntes i ...és q em moro de ganes d'anar-hi (ho enteneu, no??).
És q vull dir-li que no però és que quasi no puc!!! El q vull és que no m'hagi convidat i no haver de pensar en anar amb ella i que em torni a trencar la il.lusió.
El primer que li vaig dir al principi dels temps va ser que no podia resistir veure-la i no estar amb ella, què vol? Que li recordi??
El meu caparró diu que no, que continui com fins ara, que li digui que no i q passi d'ella, q és el millor per mi...però el meu cor està fent massa pressió...em moro de ganes de veure-la i estar amb ella...
Ara me n'aniré a classe i reflexionaré pel camí...no sé què he de fer...a qui he de fer cas...
Buf