13/12/11

Cançó

Escolteu la lletra d'aquesta cançó. Sembla que li hagi escrit jo a la noia balladora...

Lladre de cors, lladre de versos,  
de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien (per cert, gran grup...escolteu la resta de les cançons si us sentiu inspirats/des).
Estava ben decidida a dir-li que no. Pensava fermament que no em convenia passar un dia idil.lic amb ella i dinar amb ella en plan super-bonic perquè després acabés parlant-me de la seva nòvia nova i/o dient-me que NOMÉS som amigues i que no en parlem més o alguna cosa així. No hi vull anar! M'estimo més viure sense ella DEL TOT!
Total, que jo dic això però els meus dits escrivint el missatge diuen que el plan fa molt bona pinta (en fa) i que no sé...total, q ja em veig q hi aniré i tot tornarà  a ser UNA MERDA.
Però és que m'estic morint de ganes de veure-la i parlar-hi. Horrorós...

2 comentaris:

  1. que no, que l'he escrit jo aquesta cançó!!! jejeje! és la màgia de compartir paraules, setiments...ens les fem nostres!

    ResponSuprimeix
  2. Juajuajua, sí consola saber que no ets l'única del món a sentir-te d'una certa manera...no sé per què però consola...
    Diguem NO al lladrocini!

    ResponSuprimeix