<3...(aquí no surt el coret??).
He decidit fer una altra classe de dansa perquè clar...encara no en tinc prou...juajua. No, sí que en tinc prou però és que els dilluns quan arribo l'estan fent, amb l'Adorada, clar, i em fan molta enveja. Li he demanat si la puc fer i m'ha dit que potser em perdo però que ho provi...Sóc tan feliç ballant i a sobre a sota casa...és q no es pot demanar més a la vida. Quan he tornat a casa, he tornat a tenir aquella sensació de quasi plorar...perquè quan ballo tot té sentit....Ja vaig fer un post sobre això...vinga va, aviam qui el troba. :P
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ballar és molt xulo, a mi m´agrada molt. Però m'agrada molt més ballar amb algú. Ballar amb algú altre i que a sobre t'hi avinguis, és màgia total! És una mica com viure. Hi ha gent que t'hi avens, i gent que no!
ResponEliminaSíiiiiiiiiiiiii Judit!! Tens molta raó però jo trobo que, tot i que és ballar igualment, ballar tu sol o ballar amb algú són dues coses diferents IGUAL de guais. Ballar amb algú amb qui t'hi enténs buah..és espatarrant...repassa't els posts etiquetats amb N.B jejeje. És una altra faceta del meu bloc.
ResponEliminaGràcies per llegir i comentar!
Jo sóc completament incapaç de ballar, sóc arritmica total... xDDDD
ResponElimina