3/12/11

Fugida

Avui m'han dit que la Noia Balladora hi era i he fugit. Bé, no esperitada però no he voltat gens per la plaça i he marxat de seguida. No l'he vista.
He marxat amb sentiments molt contradictoris.
Estava satisfeta de no haver-la vist perquè així sé que de seguida deixaré de pensar en ella.
Estava molt trista de no haver-la vist ni haver-hi parlat ni haver-la abraçat.
No sé si ha sigut pitjor perquè ara m'he com quedat amb les ganes...snif.
M'he passat tot el trajecte de l'autobús pensant en ella compulsivament i imaginant-me-la al meu costat, abraçant-me i donant-me la mà i...
Bé, però com q només era un somni, segur que demà ja no hi penso...a q no?? :S
Ja ho va dir la meva homeòpata...q no només m'agrada, q n'estic enamorada. És cert. Però no pot ser, per tant, només em queda la opció d'espera que se'm passi. Algun dia serà veritat.

4 comentaris:

  1. Segurament m'he perdut algun post on ho explicaves, però per què no pot ser?

    ResponSuprimeix
  2. Rachel, senzill: no pot ser perquè ella no vol i ja m'ha donat carbasses dues vegades.

    ResponSuprimeix
  3. vaja! com q algun dia explicaeves q t'havia invitat a ballar i tal...pensava que era a la inversa.
    en fi, ànims i a tirar endavant. ja ho sé q costa pk quan se't posa algú dins el cap...a mi m'ha passat, i al principi em donava esperances però res de res! què hi farem???
    petooons!!!

    ResponSuprimeix
  4. Sí, fillmeu, el drama és aquest: que sembla al revés però no...

    ResponSuprimeix