16/12/11

He fet beníssim de dir-li que no perquè clar, ara diu que és igual que ella li diu a la gent i que no passa res i que ja ens veurem, clar, com q li importa un rave....
Aleshores en el moment de proposar que ens veiem (cosa que no para de fer, per cert, no sé si se n'adona), per què m'ho diu de manera tan dolça i que si et convido a dinar i que si no se què i que si no se quantus...??
És que no me la crec i aleshores passo d'ella. PASSO MOLT D'ELLA. Us n'adoneu, oi? Ho faig de veritat.
No tinc gens de ganes d'anar amb ella ni veure-la ni saber-ne res. Aviam si em deixa estar de veritat d'una santa vegada...uff.

2 comentaris:

  1. Ànims i força! ;)
    (el món de les relacions no hauria de ser així, hauríem de fer el que sentim, el que tenim ganes però quan ens fan mal, hem de fer servir el cap)

    ResponSuprimeix
  2. Segons les meves amigues, li hauria de dir que no des del començament, res de pensar-m'ho però no sé, no em surt així, sóc massa blandengue quan em proposa algo...jo penso que està bé deixar que m'afecti si al final actuo com ho he de fer...amb lo cap...

    ResponSuprimeix