Sí, realment, m'he quedat amb les ganes i ara no paro de pensar en la Noia Balladora...bua!!
A sobre ahir em va enviar un enllaç (a mi i a més gent, però a mi tb) d'un curs de dansa on ella va perquè estava molt bé i que ens ho miressim. Que no hi penso anar!!
Però quan em paro a pensar totes les vegades que últimament m'ha proposat de veure'ns tot i q sigui amb excuses "socials"...em cau l'ànima als peus. No sé, m'entristeix molt...perquè vull estar al seu costat però no puc, em fa massa mal. Jo voldria veure-la sempre i sé que si sucumbeixo s'acabarà i deixarà de convidar-me i fer-me cas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada