30/12/11

Quan?

Estava pensant en el concepte de "L'ALTRA". Quan et sents en parella i vols compartir-ho tot amb UNA persona. Jo he viscut això durant molt poquet temps (no pas ara, eh?? Jejeje) i és genial quan realment et sents així i sents que l'altra persona està igual amb tu. Que comparteixes el dia a dia, que és com si estiguessis amb ella sempre perquè estàs en el cor encara que no hi siguis físicament. És la vida compartida.
M'agradaria tornar-me a sentir així però ho veig com impossible perquè sento que tots els "amors" que he tingut (excepte aquest q us deia, el primer, al principi...) han sigut de mentida, han sigut una presa de pèl. Han "fet veure" que volien això però en realitat no ho feien. Potser la gent no està disposada a això. Almenys amb mi segur que no.
Quan algú m'agrada, quan tinc algú al cap (com la Noia Balladora com ja sabeu) jo voldria això i no ho voldria amb ningú més. Costa molt treure's algú del cap. Jo ho intento, faig tot el possible, faig gairebé com si ella no existís però existeix i quan me n'adono em dol molt.
Per què em parla?? Avui: ai, què tal? Què faràs per cap d'any? Jo estic aquí MOLT A GUST....i jo sé que està amb la seva nòvia nova amb qui és taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan i tan feliç. Doncs molt bé home...però a mi què m'importa? Em diu 3 frases i em destarota el dia, m'obre les ferides i no sé com sortir d'aquí perquè tot i que puc viure perfectament sense ella i ho faig i sóc molt feliç, quan ella apareix tot cau, torno a estar igual i em poso de mal humor i em fa mal. Per què no puc passar d'ella del tot? O millor: per què no pot passar ella de mi DEL TOT??
La teoria de la meva germana és que he de ser estúpida amb ella però jo no hi estic d'acord. Primera perquè no em surt i segona perquè no crec que s'ho mereixi, no ho trobo just. Diu que li contesti malament i que no li expliqui res. Però és que no hi trobo justificació, per què hauria de tractar-la així? Per ser tan adorable? Per haver-me robat el cor i no haver-se'l estimat? No penso que hagi fet res tan horrorós ella. Simplement no sentir-se atreta per mi, no enamorar-se de mi. Mereix un càstig per això? Jo trobo que no.
Però i jo? Què mereixo?? Bua, quan se n'anirà del meu cap??? Quan evolucionarà tot això?? Em sento estancada...
Any nou amor nou, no?? Porfa...

2 comentaris:

  1. jo tb espero que aquesta darrera pregunta sigui un si!

    crec que s'anirà del cap quan aparegui algú altre. i perquè aparegui algú altre sols pots anar tirant, fent les coses que t'agraden i intentant no pensar gaire en ella. Sé que és difícil, xò crec que és l'única via.

    Bon any nou i que porti moltes històries noves!! o què carai, una que sigui ben bona!!!

    ResponSuprimeix
  2. Jejeje! ric perquè en algunes coses que dius m'hi sento reflectida. Jo tb tinc algú al cap q no se'n va, i aquest sí que passa de mi, però tot i així, segueix als meus pensaments... m'uneixo al teu desig del 2012. Any nou, amor nou, please....

    ResponSuprimeix