Xulín

Marededéu...he arribat a casa i he vingut directament a l'ordinador a escriure això perquè no ho puc resistir.
Avui he vist el XULÍN (cliqueu l'enllaç o els posts etiquetats amb aquesta paraula per saber la mini-història). I quasi em moro perquè em posa d'una manera sobrehumana...bé, potser no, potser molt i molt i molt humana. És q em mira i em poso, literalment. Se m'accelera el cor i se m'accelera TOT.
A sobre he ballat amb ell i aquest cop un ball que (d'acord, no massa però) tenia una mica de contacte físic i quan m'agafava la mà i era en plan...EM TOCAAAAAAAAAA!!!!!
Després li deia a una amiga és q em sento com si jo fos la femella de l'espècia i ell el mascle. D'acord, d'acord...ho som! Però som si fossim lleons o una cosa així.
Les feromones són a l'aire.
Com l'hagi de veure gaire sovint...bé, no passa res :-D
Mare meva, sort q encara és una mica d'hora perquè no sé si podré dormir en aquest estat...i sort que no el tinc al facebook ni res perquè si no, quin estrés!! Aaaaaaaaaaaaaagh!!