11/12/11

Xulín

Marededéu...he arribat a casa i he vingut directament a l'ordinador a escriure això perquè no ho puc resistir.
Avui he vist el XULÍN (cliqueu l'enllaç o els posts etiquetats amb aquesta paraula per saber la mini-història). I quasi em moro perquè em posa d'una manera sobrehumana...bé, potser no, potser molt i molt i molt humana. És q em mira i em poso, literalment. Se m'accelera el cor i se m'accelera TOT.
A sobre he ballat amb ell i aquest cop un ball que (d'acord, no massa però) tenia una mica de contacte físic i quan m'agafava la mà i era en plan...EM TOCAAAAAAAAAA!!!!!
Després li deia a una amiga és q em sento com si jo fos la femella de l'espècia i ell el mascle. D'acord, d'acord...ho som! Però som si fossim lleons o una cosa així.
Les feromones són a l'aire.
Com l'hagi de veure gaire sovint...bé, no passa res :-D
Mare meva, sort q encara és una mica d'hora perquè no sé si podré dormir en aquest estat...i sort que no el tinc al facebook ni res perquè si no, quin estrés!! Aaaaaaaaaaaaaagh!!

Cap comentari:

Publica un comentari