Em pregunto si des de fora es veu la tensió sexual amb el company de classe de música (li podem dir el Músic...) o si tot són imaginacions meves.
Jo, quan veig en altres persones el que "veig" entre ell i jo, sé què és d'una hora lluny. Però en canvi, quan es refereix a mi tinc l'instinto atrofiado com les hienas del Rey León...
No sé, trobo q em conformaria amb saber q és real...clar q si fos real, llavors voldria posar-ho a la pràctica...però estic farta d'històries falses, imaginades, inventades, negades, desmentides...tinc la sensació q he tingut una vida amorosa d mentida i q res ha sigut autèntic.
No sé, crec q últimament estic trista de la vida perquè estic canviant de fase. Ja he passat la fase de "buscar" parella. No sé si la trobaré, però no tinc més ganes de buscar-la, vull assumir q no en tinc i continuar la meva vida partint d'aquesta base: que sóc soltera i ja està. Per això em sento estancada perquè fa tant que "busco" parella que no faig res més!
Per tant, amb tota la pena de meu cor, deixaré de buscar-ne i seguiré endavant assumint q no tinc parella i punt.
D'acord, el principi del post no té res a veure amb el final. Ho assumeixo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quantes coses. Primera, felicitar-te pel propòssit que t'has fet. Certament només podem anar fent la nostra vida, sense esperar res ni buscar. Si arriba, serà benvingut, xò no es pot estar permanentment buscant, llavors t'acabes fent mal.
ResponEliminaPer lo del noi, doncs xq no intentes que algú proper et digui què hi veu?
Això ens passa a tots, veure-ho des de fora és + fàcil. Quan ho vius, perds l'objetivitat, completament normal!
ResponEliminai sí, entenc q et cansis, un es cansa d'està sol, jo tb! però el millor que podem fer és acceptar-ho, estimar la vida que tenim, no obsessionar-nos, pk dssprés és quan ve l'amiga frustració, i com diu el comentari de dalt, si arriba serà benvingut.
Sí, ho sé, només són paraules. Les emocions, són una altra cosa...
Gràcies noies!! Continuarem reflexionant...
ResponElimina