Avui, la meva adorada i estimadíssima profe de dansa que m'alegra la vida i que sense ella no sabria què fer i moriria d'avorriment de la vida...Bé, doncs ELLA, ha fet el comentari banal de que estava grassa. No us penseu que té complexe, perquè té un morro que se'l trepitja i no es traumatitzarà per això jeje però ho ha dit com dient que té "txitxa".
Total, que m'ha fet gràcia aquest comentari que es podria considerar com "despectiu" quan jo no puc parar de pensar en el seu cos perfecte que vull mossegar.
No em puc imaginar res de més perfecte. I això m'ha fet pensar en la percepció. Com és alguna cosa segons com la percebem. Com són les coses externes però com som nosaltres mateixos/es. Tu et mires i dius ai mira: jo. I algú (en aquest cas jo quan la miro a ella) pot estar pensant q ets la perfecció.
Dilluns li vaig dir q em feia mal el braç (que me'n fa) i diu "què, vols ser com la profe que també et fa mal el braç?" - a ella tb li fa mal el matieix braç- i jo li vaig dir "en tot". Va riure. No sap q ho dic seriosament.
Clar, de fet no vull ser com ella en tot però sí en incomptables coses i també hi ha mil coses d'ella que no voldria ser sinó tocar, acariciar, mossegar...com ja he dit...
L'adoro.
Veig que la meva demanda de comentaris no ha tingut èxit...casondena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs sí, som més crítics amb nosaltres mateixos i és curiós, com podem veure perfecció en altres persones i elles ni se n'adonen. Des d'aquí envio una petició, si algú em veu bé, quasi perfecte, q m'ho sigui home! q de tan en tan necessitem massatges d'aquests per anar tirant...
ResponEliminaPer cert, en parles ttan bé que m'ntren ganes de mossegar-la a mi i tot! jejeje
Gràcies pel comentari. M'alegro de traspassar-te la sensació jejeje. Avui he somiat amb ella, aix. No sé hi té a veure però somiava que em feia una abraçada mentre jo, per incomoditat meva, tenia la boca plena perquè no sé què estava menjant. Coses rares de la vida.
Elimina