21/5/12

Surprise!!

Uoooo, truquen al timbre i penso...ups, no serà l'il.luminat del meu veí?? Obro i no l'era. Era la meva veïna!! Sí sí...LA PROFE DE DANSA. La meva enamorada estimada i adorada que a sobre avui no m'havia fet classe perquè estava estudiant. Ha vingut amb el seu fill a demanar-me si tenia una cosa...coses de veïns jeje.
Recordeu les ganes de mossegar-la?? Doncs imagineu-vos veient-la a dintre de casa meva.
Quan la miro se m'obre la boca a més, m'estic fent un fart de pensar en ella compulsivament per no pensar en la noia amb qui no em convé pensar. Li direm "C."

D'altra banda penso en assumir de nou el fet que no passarà res amb qui m'agrada. Abans actuava així i no em sabia greu que em donessin carbasses. Gaudia del fet que m'agradés algú, gaudia de la presència i la companyia.

Podria fer com amb la profe de dansa i prou, gaudir-la, mirar-la amb la boca oberta i pensar que la mossegaria.
No sé, crec q amb la C. no puc fer el mateix. Primera perquè crec que m'agrada molt més.
Perquè quan se m'acostava tremolava i quan em tocava tenia aquella sensació preciosa a l'estómac...
I si em centro en gaudir d'això sense esperar ni no esperar res?? Ho provarem. Total, from lost to the river.



2 comentaris:

  1. Tots ens hauriem de centrar en gaudir les sensacions dl moment!!! el desig de més és el que ens fa sentir angoixes, neure i sensacions - agradables...
    Per cert, m'encanta el dbuix!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que lo difícil és conjuminar les dues sensacions: les bones i les dolentes...van en pack...aix!!! Sí, les papallones a la panxa...són adictives.

      Suprimeix