26/5/12

C...

Avui he quedat amb ella, la C. i més gent...i no sé, he marxat amb uns sentiments molt contradictoris
- Sensació rara pel fet que em mostro com massa negativa davant d'ella i NO M'AGRADA!! Punt negatiu.
- Sensació de voler estar amb ella i voler estar amb ella i voler estar amb ella...tipo, fer-ho tot amb ella, em refereixo a anar a mil llocs i quedar cada setmana, sabeu? Punt ambigu.
- Sensació de que tampoc és que m'agradi tant, no m'estava a punt de desmaiar ni res... Punt positiu. (tot i q és moníssima...)

Quan he arribat aquí li he enviat un missatge de facebook com acabant una conversa que estàvem tenint quan ha vingut el seu metro...però no m'he sentit gens culpable-pesada-perseguidora-obsessiva-niresdaixò només que tinc la sensació que ens volem dir moltes coses, que el punt 2 de la llista d'abans és més o menys mutu.
Vull estar amb ella (així, com a col.lega, em refereixo) però bé i fer coses divertides i riure...tenim en comú la sensació que hem perdut la capacitat de riure...però no tinc ganes de parlar amb ella del perquè de la vida ni res de tot això (que és el que faig, no sé per què, el q deia al punt número 1) vull estar en plan frívol, en plan guai i normal...i parlar de coses normals però no sé per què ens "embranquem" en aquestes converses filosòfiques del per què de la vida en què jo, almenys, em poso com super tràgica i negativa. No m'agrada. Grrr.

Cap comentari:

Publica un comentari