Teràpia

Avui he fet "teràpia" amb una amiga amb qui sempre tenim converses "profundes". I sí, hi ha hagut coses que m'han fet pensar, coses q d fet ja he pensat però q d dir-les en veu alta...com q les penses diferent.
He "descobert" q una de les majors pors q tinc és "pensar-me que hi ha algo mutu" i q no hi sigui. Doncs no m'ho penso i llestos. I si m'ho penso...en algun moment, doncs en parlo i ho dic en veu alta per no flipar-me, montar-me la pel.lícula i  imaginar, pensar, suposar, intuir...P-A-R-L-A-R. Sí...clar...clar....molt fàcil de dir i molt maco.
Però bueno, almenys aquest com me n'he adonat de tot abans d'estar del tot al mig del merder. I no he fet cap tonteria ni m'he estressat, ni he fet la lluça ni he fet el "redícul".
Demà potser hem tornat a quedar amb la C. Jo he quedat amb les mateixes col.legues de l'altre dia i ella diu q ja dirà, que depen de lo cansada que estigui. Però no estic estressada. Penso que si ve, bé i si no, també.
Continuo pensant que "faré veure" que no m'agrada...
I em "copiaré" de l'actitud que tinc amb el Músic (un tonteig...vamos...) perquè amb ell estic TAN TRANQUIL.LA i res em fa vergonya, res em talla, no em rallo AMB RES del q faig, dl q no faig, del q diu, dl q sembla...etc. I l'única diferència és q tinc CLARÍSSIM q amb el Músic no hi ha possibilitats. En realitat m'hauria d'animar que sí que n'hi hagi, no?
La meva amiga tb m'ha dit q no enten per què tinc una bona autoestima en tot excepte en el tema amorós. I que per què estic tan convençuda de que no li agradaré??? Ja!! Però és q pensar que sí és pitjor. Prefereixo pensar que no.
Uf, quina feinada però m'alegro de tenir una altra "ocasió"per treballar-ho...tot i q en el fons preferiria q no m'agradés ningú ni RES!! kk profunda.