Camí

Dissabte passat, finalment sí que vam quedar però com que no m'ha funcionat internet fins avui...he anat acumulant els posts fins avui.
Escrit el dia 16-6-12 mentre tornava amb metro d'haver estat amb ella..aix...

Quan estic amb tu em sento bé. I això em fa voler-hi estar més. Em sento com en un revolt d’un camí de muntanya. En una banda hi ha un marge amb flors, arbres i potser una masia. A l’altra hi ha un camp verd o groc. Sento que vull recórrer amb tu aquest camí. Sento “nem?”. Hi toca el sol però no fa fred ni calor. Respiro i fa bona olor. M’agrada estar aquí però vull caminar. Sí: amb tu.

Quan estic amb tu sento desig d’acariciar-te el coll i els cabells, bado mirant-te als ulls i la teva veu em reconforta. El teu somriure em fa somriure, et transforma i m’encanta.. M’agraden les teves dents petites i rectes. I les teves “carones”. El teu contacte m’electrifica, la teva pell em crida.

Però em sento malament quan he de parar d’estar amb tu. Em sento malament quan no estic amb tu ni sé quan tornaré a estar-hi. Em sento malament, em sento buida i trista.  I en realitat vull tornar-te a veure demà i a parlar amb tu demà, demà passat, l’altre, l’altre…