Parxís i Innocència

Escrit el 19-6-12, ja s'acaben els posts en diferit (jo sempre havia pensat que la paraula era "endiferit" del verb endiferir...però clar...no).

Què ténen a veure aquests dos conceptes? Doncs no massa, la veritat. Però com que no em funciona internet i no puc publicar doncs vaig pensant i se m’acumulen els temes de què vull parlar i aquests en són dos. Dues teories, dos visions…no sé, dues coses que he pensat, vaja.

a) Parxís. M’agradaria prendre’m la història amb la C. (i ho intentaré, aviaaam) com una partida de parxís. Quan començo a jugar al parxís, jugo. Simplement vaig tirant el dau (que no depen de mi, depen en bona part de l’atzar i la sort) i segons el q em surt, decideixo quina fitxa mouré si puc i vaig fent. No estic pensant en tot moment aviam si guanyaré o perdré. Tot i que, evidentment, vull guanyar. No m’angoixa el fet de pensar que potser perdré, de fet m’és bastant igual, em centro en cada tirada, en el fet de jugar i en fer-ho tan bé com puc. No penso en què vaig fer a la partida anterior ni quantes partides he guanyat o perdut al cap de la meva vida…i us asseguro que sempre perdo! M’explico? D’acord, doncs aviam si em surt un cinc jeje.

b) Innocència. He continuat pensant en la pel.lícula de Lolita que tant m’impressiona i en el tema de la seducció. L’actitud d’ella, de la seductora extrema, és “innocent”…en aparença. Es comporta com si res del que fa pogués afectar al seduït, es comporta de manera natural, despreocupada, com posant zero atenció al que fa, a quina part del cos de l’altre toca o quina cara posa…Entenc que aquesta aparença d’innocència només és això: una aparença. Però no entenc com et pots comportar així quan realment el q vols és seduïr i quan et sents atret per l’altra part o vols agradar-li. Una amiga meva que lliga molt, es comporta igual i si parles amb ella, realment té una actitud bastant innocent. Suposo que aquesta capacitat també té a veure amb la seguretat interior de que agrades. Com que jo no la tinc, no sé com combinar aquestes dues coses. Quan estic amb la C., si m’ho pregunto, estic convençudíssima de que NO li agrado. Seguretat-confiança-innocència…uf…em sembla que hi he de continuar pensant.