No entenc a la gent

…bé, això ja fa temps que ho sé.

Avui era com tot perfecte perquè quedessim menys, sembla ser, les seves ganes de fer-ho, tot i que va ser ella qui va dir de quedar avui (malgrat q jo li vaig dir q aviam si quedavem, que tenia ganes de veure-la). Però després aisí aino aicony.

No sé, si penso fredament, realment tinc moltes ganes de passar d’ella perquè encara que ara anés bé (jaaaaaaaaaaajajajjajaja) no vull estar amb una persona així tan cagadubtes i q em fa estar patint fins a últim moment aviam si se li girarà la ceba i “aialfinalnoquedem”.

Que no home, que vull estar amb algú decidit i que sàpiga què vol, me cago’n tot ja. Que sàpiga el que vol i que no faci el contrari.

Però no puc pensar fredament quan acabo de parlar per telèfon amb ella i la trobo tan dolça i tenim una conversa tan ensucrada “…cuida les tomaqueres, eh?”…el q vull és cuidar-te a tu. I després no puc parar de pensar en ella tot el vespre i ara tota la nit i tot demà i demà passat i fa un mes que estic així, sense deixar de pensar gens en ella. Em surten cors dels ulls però tot i així penso: quan durarà això? Perquè també me’n sortien amb el meu veí i ara li tinc com mania…

I estic un altre cop en el cercle viciós que no sé per on trencar i amb la sensació de…ui, això em sona, per aquí ja hem passat, no nem bé, estem fent voltes.

Bé…el q tinc intenció de fer (sí sí, jo també tinc molta boquilla, de vegades) és, com a mínim, no callar-me les coses. I el q tinc ganes de preguntar-li i no callar-me és que si sempre és tan decidida o és que li passa alguna cosa amb mi. No sé…perquè això ho penso ara però despres em cago a les calces i tinc converses complaents en què, quan penjo el telèfon o el xat o el que sigui…sempre penso en tot el que hauria d’haver dit i no he dit perquè no he reaccionat a temps.

I la meva part com “creguda” (a qui no vull escoltar ni fer cas) diu que potser jo estic impactada per les nostres trobades però ella també…tot i que no sé en quin sentit. Però bah, la tàctica és pensar que no li agrado ni res fins que no es demostri el contrari.

I ara no li penso dir res més i la setmana que ve tampoc perquè és sant joan i no vull estar esperant aviam què faré fins a última hora aviam si sí si no o si cony-mecaguncony.