Missatge

Flipeu, flipeu i torneu a flipar.
Sí sí, la C. m'ha enviat un missatge de feisbuc dient-me que l'altre dia quan vam quedar es va sentir incòmoda i es va atabalar perquè creia que m'agradava i que pensava que què hi feia allà i que estava on no havia d'estar.
"Po mu bien"...com el de l'APM.
El millor de tot és que no m'he rallat gens.
Només m'he emprenyat perquè diu que clar, que si no m'agrada, doncs millor. És algo dolent que algú m'agradi a mi? Estic una mica cansada de la mateixa cançoneta, eh? Que tampoc sóc tan horrorosa,vale? No és res dolent que t'agradi algú, no és una agressió, no sóc un violador ni res d'això.
Total, que li he contestat molt bé que jo el que volia, igual que ella, segons diu, és quedar i anar "por ahí" i que penso que ja que ens hem conegut i ens portem bé, doncs que seria interessant fer coses, que igual li he proposat moltes perquè sóc una mica hiperactiva i que si he fet algo que la fes sentir incòmoda que ho sentia molt perquè jo crec que no he fet res. Que justament he dissimulat que m'agradava (això no li he dit, esclar) i no he fet res conscientment per "tirar-li els trastos", coneixent-me...no sap lo ànsies que puc arribar a ser...Vale que se'm noti a la cara o algo però mira, en tot cas és problema  meu, no?
No sé, m'ha molat la meva reacció. He obviat el tema de si m'agradava o no....si vol, ja m'ho tornarà a preguntar o traurà les seves pròpies conclusions...
Ah, pot augmentar més la meva col.lecció de carbasses? Al final m'ho prendré com un repte, aviam fins quantes puc arribar!
La veritat és que em continua fent ganes quedar amb ella i fer coses amb ella, no sé...qué me está pasando?
També li he dit que estava contenta que em digués com es sentia (tampoc tenia per què fer-ho, em podia donar llargues i passar de mi i ja està).
Jo penso seguir igual amb la meva partida de parxís i tan tranquil.la.