Em sento impacient simplement perquè tinc com moltes coses a dir-li, com pressa per viure alguna cosa...que potser mai viuré....això m'espanta. Però alhora penso que, encara no visqui el-que-jo-vull, igualment vull viure coses al seu costat i això em posa de bon humor i m'anima.
Tinc com tants plans que em sento empatxada, vull fer-los JA, no vull que torni a ser dilluns i haver de passar tota la setmana!! Potser no és tant per "ella" com perquè estigui super enamorada d'ella sinó per "ella" com a persona interessant i que em fa vibrar. És com algú amb qui tinc "feina" a fer. XD
No sé, que estic impacient...aix, quina tonteria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tonteria cap! És maco trobar algú q et faci vibrar, i més, si voleu compartir coses per les dues bandes (encara que no sigui tot-el-q-tu-vulguis)segur q val la pena. La qüestió és viure! (i no qdar-te a casa, avorrida, tot pensant e qui o en el que no tens). Carpe diem, S.N i gaudeix del moment! a vegades les tonteries són els millors moments!
ResponEliminaSíiiii, visca les tonteries!! A més, tens raó: aquesta part és compartida...carpe diem!! Gràcies!
ResponElimina