Serà?

Primer de tot puntualitzem: continuo pensant en la C. i tinc moltes ganes de veure-la i em pregunto per què no li dic i ho aclareixo i així deixo de montar-me la pel.lícula per no res. Per què el primer moment que em va agradar li vaig dir a tothom menys a ella? Potser quan només era una vaga sensació li hagués hagut de dir. De fet és el que va fer amb mi una amant a vaig tenir (la de les 2 setmanes). Suposo que només és perquè tinc ganes de conèixer-la i estar amb ella i si li he dit que m'agrada, ja no serà tan fàcil ni fluid ni res...jo què sé...
El títol del post, però, no es refereix a ella, sinó a una noia que vaig veure ahir, de la qual us havia parlat en algun post i que em va fer reflexionar sobre la meva actitud. Espereu, aviam si trobo el post on en parlava...ostres, fa un any, el mes de juny deu ser el de veure-la... és AQUEST.
Bé, doncs vaig coincidir amb ella (bé, i amb més gent) en una festa i vam estar xerrant i fent el burro i jo em sentia molt rara per això que em passa que quan algú "m'agrada" no sóc jo mateixa, no estic tranquil.la però no amb aquells nervis normals de aiquinsnervis sinó que em sento malament i no estic deixada anar i NO M'AGRADA. Evidentment amb aquesta noia no tinc cap tipus de possibilitat perquè és més hetero que hetero però em sento com si fos una plebea parlant amb una princesa i penso: per què m'he de sentir així, com inferior? Com si en qualsevol moment m'anés a enviar a la merda o algo així...no sé, és una sensació molt rara i molt desagradable. Com que n'era conscient, m'esforçava per estar normal i per fer el mateix catxondeo que faria amb qualsevol persona que no m'agradés. Em sento com una nena petita i...és que sí: com inferior. Però...per que`???? És realment odiós.
Amb aquesta noia no importa, diguéssim, no  m'afecta a la meva vida però per exemple, amb la C. no és q em senti igual però és com el mateix sentiment. Ole, que bé que m 'explico!! Vull dir que no em sento igual perquè la C. i jo som col.legues (i amb aquesta noia no, diguéssim que som conegudes, més aviat) i tenim una mica més de confiança però sí: no estic tranquil.la, penso que en qualsevol moment tot s'espatllarà i estic com a la defensiva i com preparada per l'atac...en modo "defensa". AAAAAAAAAAAAAAAAARGH!!!!!!