Avui m'he trobat una noia que em fa una miqueta de gràcia (no molta, allò de dir..ai miratu) i he estat xerrant amb ella i hem tornat juntes a casa perquè som tipu veïnes. I res era com...ual.le, que guai.
Però he baixat del metro, i just quan l'he perdut de vista m'he adonat que estava pensant en la C.
És que quan m'agrada algú semblo un nen petit quan diuen "aquell d'allà és el meu nòvio però ell no ho sap" i aleshores clar, cada vegada que em donen carbasses, és com si tallés...no m'extranya que sigui tan dramàtic...
La C. no és la meva nòvia i potser mai no ho serà. No som res. Bé, col.legues en procés d'amigues, no sé però ....ni nòvies, ni amants ni res de tot això. Jo no li agrado fins que no es demostri el contrari.
Em costa molt això. Vull quedar JA amb ella per saber què hi ha, per aviam si hi ha alguna cosa, per aviam què passa i què sorgeix, és com un llibre que estigui molt interessant...que has de continuar llegint tot i que tinguis molta son. Bé però aquest cap de setmana no quedarem, que ja m'ha dit que el té molt ocupat però anem parlant, aviam si la setmana que ve sí que quedem...
Però amb la calma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada