18/12/12

Ara

Avui hem tornat a quedar perquè ja li baixava l'abracímetre.
Ella estava una mica tonta, sèria i rància. Bueno, encara està a la cadira de pensar en realitat perquè no s'entén i no s'aclara.
Però jo m'he portat com una dona i no l'he deixat quedar a dormir tot i que hem estat mitja hora abraçades aquí al portal de casa i clar, llavors m'ha començat a dir lo típic: q no volia parar, que no entenia què li passava i blablabla. Però no he sucumbit ni res perquè li he dit que no pot estar sempre arasí arano i que quan es mentalitza q ha d marxar li entren ganes i quan es queda li és igual.
Li he dit que quan estigui tres mesos seguits volent...potser ja en parlarem...
De moment per mi podem continuar igual perquè almenys així estic tranquil.la i mira, ara me'n vaig a dormir tan contenta sabent q avui sí que em desitjava. Millor que em desitgi i no em tingui que no pas que em tingui i no em desitgi...no sé si vaig errada però jo ho prefereixo així.
Continuarem així fins que reaccioni o fins que l'hora del terme hagi passat o fins que aparegui una altra persona...jo què sé.
Ara estem així.

Cap comentari:

Publica un comentari