11/12/12

Decisió

No sé, no confio gaire en que prengui una decisió definitiva però tot i així, penso que decidirà que no, tot i que després em perseguirà perquè siguem "amigues" i ho passaré fatal perquè voldré i no voldré.
Igualment, encara que em digués que sí no m'ho creuria. No sé. No és per ser dramàtica però hi hauria d'haver alguna cosa que em convencés.
Estic trista per ella, molt, però també perquè continuo pensant que no hi ha manera de que RES vagi bé o què? No necessito que ella sigui de cap manera en concret ni que faci res de particular només que m'estimi i que es noti. És simple, no? Jo penso que tampoc sóc tan exigent, no podem estar cada dia pensant aviam què som! Buf.
Jo vull estar amb ella, ho tinc clar i a més estic molt bé i ho vull, ho supervull! Però també sé que puc estar sense ella, que estaré trista i abatuda un temps però que també puc continuar fent la meva vida que serà trista i avorrida durant un temps però després tornarà a ser normal. Em fa pena haver conegut algú amb qui m'avinc tant, amb qui estic tan bé, que m'estimo, amb qui podria compartir la vida...i haver-ho de desaprofitar d'aquesta manera...estic trista.
Niré a dormir i demà serà un altre dia, tu.

Cap comentari:

Publica un comentari