Relax

Val, vull estar relaxada però no ho estic. No sé, no puc
Perquè després que estiguem tan bé com la setmana passada, ella es posa sèria i distant, sempre hem d'anar seguint el mateix cicle? Tinc la sensació que he com de pagar un "preu" quan estem molt bé. Molt bé, ara heu tingut un dia d'extra-subidón...doncs ara et fots i et toquen uns quants dies de serietat i distància.
Com podem estar gairebé dos dies juntes i que no em faci ni UN petó?? Bueno sí, a la galta. Suposo que no sóc rara per sentir-me malament, no?
Ahir va tornar amb el discurset de que "tal-tal-tal I JA ESTÀ" i li vaig dir: ai mira, no diguis això de ja està!! És que és tan sentenciós! Com que ja està?
Tinc la sensació que ella voldria ser "amiga" i es sent obligada a ser algo més perquè és com el que jo vull. Tinc la sensació que l'agobio, li pregunto i em diu que no, però.
Em sento malameeeeent. No sé, tampoc podré resistir això eternament.
Demà  passat hem quedat amb els seus amics. No els conec. O sigui, hem quedat perquè els conegui, diguéssim.
Val, hi ha algunes parts d'aquest post en les q tinc raó i en altres no, ho sé, però és q com q tot és tan confús, no m'ubico...
Com dèiem ahir amb una amiga...estem deixant de creure en l'amor. Sempre ha de ser una puta merda, no? És així. Val.