Avui hem tornat a quedar finalment, tot i q jo no ho tenia gens clar, he pensat q l'havia cagat d dir-li però finalment he vist q no.
Ara les condicions són aquestes:
- Som amigues osites.
- No dormim juntes.
- Ens buscarem una nòvia per cadascuna.
Aleshores hem de quedar perquè no ens baixi l'abracímetre:
- Agafar-se les mans és un punt.
- Abraçar-nos fa 5 punts.
- Dormir juntes fa 50 punts. Només ho farem en cas q l'abracímetre baixi molt.
És un joc, digueu-nos infantils però avui hem marxat contentes i si sempre estem així...
Mentre jo plorava i plorava per les cantonades sense parar ella no plorava però aquest matí no es volia llevar perquè...total...com que no havia quedat amb mi...no sé qui està pitjor de les dues.
El seu terapeuta li diu q el dubte és la seva manera de tenir-me lligada. Té raó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada