30/12/12

Crònica

Ara em sento com una periodista fent la crònica del cap de setmana.
Perquè no sé com mirar-me-la, tot i que intento mirar-me-la de la millor manera possible i sense pensar ni què vol dir ni quin futur tindrà.
Divendres em va dir de quedar. Jo estava fent compres amb la meva germana pel centre i em va dir la C.
- Quedem tipo tard així podeu fer compres tranquil·lament sense presses-

Hi estic d'acord però ja em vaig témer que el fet de quedar tard implicaria que volgués quedar-se a dormir.

Vaig idear una estratègia perquè això no fos així. Després de l'última conversa que vam tenir, preferia estar tranquil·la com ja vaig dir al post anterior.

Quan vaig acabar les compres i ella m'havia dit que estava venint tard vaig decidir anar a casa la meva germana (lluny de casa meva) i dir-li que vingués cap allà amb la qual cosa m'estalviava donar per fet que vingués a dormir. Em seguiu?

A l'hora de dir-nos adéu va venir el dilema de sempre: et quedes o te'n vas?

Després d'estar nosequanta estona abraçades davant de la boca de metro (un dels venedors de cervessa-bier fins i tot ens va fer conya...) debatent la qüestió vam decidir q vingués a dormir. En realitat no sé per què ho vam decidir però perquè totes dues ho volíem així.

Ella deia que potser millor marxava a casa seva per no marejar-me més i deixar-me estar però feia molta carona de pena i deia que havia de prendre una decisió i comprometre's però que continuava en el seu dilema de arasí-arano però que en aquell precís moment era que SÍ.

Vam arribar a casa i ens feia riure que ella donava per EXTRA-fet que vindria a dormir. Tant, que fins i tot havia dut el pijama!! Que ni s'ho havia plantejat. Després de donar-me carbasses, quedem i dóna per fet que es quedarà a dormir. Jo és q flipo, en sèrio.

Vam passar tot el dissabte de nòvies, vam anar a dinar i vam estar al sofà veient una pel·lícula i dormint una miqueta. Jo estava tan bé i tan contenta...

Tampoc teníem ganes de separar-nos i li vaig dir si em convidava a sopar a casa seva i em va dir que sí tota contenta.

Aquesta nit hem dormit allà i hem estat la mar de bé també i hem rigut i hem estat contentes i tranquil·les.

Aquest matí i ahir al matí ens hem liat, per dir-ho així i semblava que no s'havia rallat i que estava contenta.

No sé fillsmeus.

Quan jo ja estava a punt de marxar i anàvem cap al tren ha tornat a sortir amb el discurset de que està freda i que no li fa emoció "liar-se" amb mi, que li és com igual. Ja s'estava rallant. Jo no m'he volgut rallar però divendres quan li vaig dir que vingués li vaig demanar siusplau, que al dia següent no em tornés a "deixar" i em va dir "nooo, però si no et deixo". No sé, continuo sense saber què sent en realitat. Bé sí: sé segur que sent que "ARA SÍ I ARA NO". D'acord...

He estat tan bé, en sèrio. Bé, i ella també, no ens enganyem.

Cap comentari:

Publica un comentari