Res

Bé, som divendres al vespre i no m'ha dit res.
No sé si alegrar-me'n o deprimir-me encara més.
Per una banda estic trista perquè no m'imagino res de bo que em vagi a dir, d'un dia per un altre no s'adonarà que m'estima i vol estar amb mi incondicionalment (bé, això crec que ja ho he dit...) per tant, cada cop tinc més coll avall que qualsevol resposta definitiva és NO. Si demano una resposta definitiva, estic disposada a sentir NO.
Però per l'altra penso...que pensi, que pensi...que pensi MOLT i no em torni a dir el mateix, sisplau, que em digui alguna cosa diferent!!
Em continua fent molta molta molta molta pena que s'acabi perquè l'estimo molt i perquè ara sé encara més que abans que podria anar MOLT bé.
Però esclar, si no vol estar amb mi no podem estar juntes, és així de senzill, s'ha de decidir i punt. Però jo crec que ja està tot dit i decidit.
Tinc 0'0000001 d'esperança.