Cicle

Bé.
Ahir vam quedar i quan va ser hora que ella marxés...senzillament era impossible.
Estàvem massa bé, era massa antinatural i em va dir clarament amb aquestes paraules q es volia quedar i evidentment jo també me n'estava morint de ganes i és q no hi havia Déu que pogués fer-la marxar i es va quedar a dormir i va ser molt bonic perquè érem més conscients de les ganes que en teníem i ens vam abraçar molt i ens vam enrollar, esclar, tot i q fins al SEU límit. Però amb molta tendresa i bon rotllo i en aquest punt no tinc ni idea de què haurem de fer però ara tinc clar (de moment) que no és perquè no senti el mateix que jo sinó perquè té algun problema amb el SEXE i després em deia que està millor així, fent-nos mimitus i petonets i molt abraçades però clar, jo li deia: però fa un moment tb estaves bé, eh?? I em deia que sí...
No sé, estava tan bé que vaig haver de parar un moment perquè plorava (jo) però de contenta, d'alleujament , d'emoció...no sé, potser és el ciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiclo sin fiiiiiiiiiiiiin!!! Però jo ho veig diferent perquè mentrestant reflexionem i tenim les coses més clares i sabem més per què fem les coses i quins són els nostres sentiments.
Tots els meus amics "m'odien" i  en el fons opinen que l'hauria d'enviar a la merda però no puc ni vull ni crec que tinguin raó perquè ells no ho saben tot, simplement es veu des d fora q la C. em mareja amb l'ara sí ara no però no és tan simple com això.
No sé, en cada moment intento estar al màxim de bé i ara mateix estic molt bé...hem quedat dilluns pq jo avui tenia un sopar i demà en té un ella i en realitat ho prefereixo i dic...bieeen...tranquil·litat fins dilluns...jejeje, aviam enteneu-me: tinc ganes de veure-la però també tinc ganes que corri l'aire i estar tranquil·la i a la meva bola...